En un polze, una targeta de so; en un índex, la tecla negra. Cables i extensions elèctriques enredats als cabells, els pedals d'un piano rematant els peus. On acaba el cos de la catalana Marina Herlop i on comencen els seus companys en l'harmonia, això és impossible de discernir: la música era present en la seva infantesa, va voler rebel·lar-s'hi en contra durant l'adolescència i als vint no li va quedar més remei que admetre que mai no havia sortit del seu cos.