
Sèrie Picasso
Selecció de fotografies de Joaquim Gomis del 1968 que documenten un passeig pels carrers de la Barcelona de Pablo Picasso.
Selecció de fotografies de Joaquim Gomis del 1968 que documenten un passeig pels carrers de la Barcelona de Pablo Picasso.
Exposició fotogràfica de retrats d’habitants de la ciutat de Rotterdam fets per Shehera Grot.
Mostra de fotografies de Joaquim Gomis que van des dels anys quaranta fins a l’inici dels seixanta i que van ser preses en diferents indrets de la ciutat de Barcelona, Sitges i el Masnou.
sobre "Il·lusions i il·lusionisme. Fotografies de Joaquim Gomis"
La mostra és una seqüència de divuit imatges creades de forma analògica per la fotògrafa Nora Baylach, alguns dels quals bé recorden els molts dibuixos que Paul Klee va fer dels seus gats.
Dies llargs, nits curtes és un recull de fotografies que Joaquim Gomis va anar fent durant els estius que ell i la seva família passaven a Sitges i a Eivissa.
L’exposició mostra una selecció de les fotografies que Enric Tormo Freixes va dipositar a l’arxiu de la Fundació Joan Miró. Són fotografies fetes els anys quaranta i cinquanta a Miró i al seu entorn familiar i professional, tant a Barcelona com a Mont-Roig i durant viatges de feina a París.
Entre els anys 2006 i 2009, els anys just abans i després de la crisi financera i global, Juande Jarillo (Granada, 1969) va dedicar el seu temps lliure a anar a buscar moments de concentració i trobada de persones a la ciutat de Barcelona. Jarillo va anar plantant la seva càmera per diferents llocs del centre de la ciutat, esperant el moment just en què es pogués produir una coincidència formal, un joc de mirades i reflexos, una composició de figures o d’artefactes urbans. Anava buscant les textures, la llum i els vectors gairebé invisibles que entrecreuen el paisatge urbà en qualsevol moment.
L’exposició Jocs trencats consta de 13 fotografies d’autoria diversa: algunes són del pare de Joaquim Gomis, altres del mateix Joaquim Gomis (1902-1991) i una és de la seva esposa, Odette Cherbonnier. El punt de partida és la voluntat de fer una exposició estiuenca, que evoqui la "joie de vivre" de les vacances, amb imatges dels àlbums familiars que es conserven al Fons Gomis de l’ANC i dels quals la Fundació gestiona els drets.
Violeta Mayoral (Almeria, 1988) va créixer al desert de Tabernas, un entorn rude que va educar la seva mirada. Per aquest motiu, l’artista coneix bé el que vol dir viure a la intempèrie i els seus ulls saben distingir la peculiar naturalesa d’un paisatge que fluctua entre l’absència i la recerca d’uns límits que acotin, potser només com un intent, la immensitat de l’espai i l’horitzó.
Aquest recull de fotografies capta un moment històric i humà de temps parat, de buidor, de xoc post-traumàtic col·lectiu, de fantasmagories i absències, de tristesa i de lentíssima reconstrucció. Mentrestant, en altres bandes del món començaven nous enfrontaments entre segments de poblacions, sovint fruit del desmantellament dels «imperis» europeus i de l’inici de la Guerra Freda. Coincidint amb l’exposició de l’artista índia Nalini Malani, nascuda a Karachi (actual Pakistan) el 1946, hem volgut indagar en l’esperit que prevalia a Catalunya en el precís moment en què l’antiga Índia britànica declarava la seva independència al temps que es dividia i es dessagnava en una espiral de violència sectària que, igual que a Espanya, va deixar un llegat encara pendent de conciliar.
A finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, el fotògraf barceloní Antoni Bernad va retratar les personalitats culturals catalanes més destacades de la generació de Joan Miró.
Gràcies a la generositat de Joan Miró, el barceloní Club 49 va convidar la Merce Cunningham Dance Company a actuar a Sitges l’any 1966. Joaquim Gomis, membre de l’associació, va poder fotografiar la companyia nord-americana, que incloïa John Cage i David Tudor, en un moment de descans a la Ricarda i també durant un assaig previ a l’actuació.